l vàter no és una paperera és el títol de moltes campanyes de conscienciació que es duen a terme per tot arreu. Per què? Per l’elevat impacte ambiental, tècnic i econòmic que generen a les clavegueres els residus llençats pel vàter, principalment tovalloletes humides i productes d’higiene personal. La qüestió de les tovalloletes humides genera cada vegada més notícies als mitjans de comunicació, i han esdevingut l’enemic número u dels serveis de neteja de residus de moltes ciutats. La primera alarma es va disparar a Londres l’any 2013, quan es va descobrir que un tap enorme de 15 tones i la mida d’un autobús col·lapsava les clavegueres de la ciutat. Enmig d’una enorme expectació mediàtica, finalment el tap es va desfer. A la ciutat de València, fa uns dies, es van treure 500 tones de residus del col·lector nord, principalment tovalloletes.
A més del col·lapse del clavegueram i d’instal·lacions de depuració, l’impacte econòmic d’aquesta utilització incorrecta de les tovalloletes és enorme; a tot Europa, segons l’organització d’operadors del cicle de l’aigua EurEau, representa un cost addicional de fins a 1.000 milions d’euros. Les dades són aclaparadores, ja que es calcula que suposa entre el 8% i el 14% del cost total de les depuradores. A Euskadi, on es calcula que es llencen anualment pel vàter 2.400 tones de tovalloletes, s’ha posat en marxa la campanya No alimentes al monstre:
En definitiva, un problema ambiental i econòmic molt gros que té una solució relativament senzilla; l’ús correcte d’aquests productes d’higiene personal, que en cap cas es poden llençar pel vàter, sinó a la fracció resta no selectiva. Algunes autoritats en matèria d’aigua alerten que en molts casos les tovalloletes s’etiqueten com a biodegradables i els fabricants les presenten com que es poden llençar. No diuen, però, quan tarden en dissoldre’s en l’aigua, per la qual cosa també arriben com a residus sòlids a les infraestructures de depuració, als rius i a la mar. EurEau ho destaca en un informe al respecte.
Les ordenances ciutadanes de molts municipis ja sancionen aquesta mala pràctica. És el cas de la ciutat de València, on la sanció és de 3.000 euros. Així doncs, cal recordar que el vàter no és una paperera. És cosa de tots i totes: amb un gest molt senzill es poden evitar problemes ambientals molt greus i protegir el nostre entorn.
