L’inici de la tramitació del nou Pla Integral de Residus (PIR) per part de la Generalitat Valenciana suposa la necessitat d’adaptació del projecte de gestió del COR per a poder complir amb la legislació que estarà vigent dintre de poc. Això suposa l’estocada definitiva a la macroplanta de Llanera de Ranes i a l’abocador, una demanda social que es venia reivindicant des de feina anys. Aquest nou escenari es tradueix en la necessitat d’adaptar-se a una nova realitat encaminada al compliment de les directives europees en gestió de residus, amb els objectius marcats per a 2020 i 2030.
El nou PIR convida a caminar cap a un escenari multiplanta, en un context en el que les Plantes no seran el centre principal de la gestió. En el seu lloc, l’eix recaurà sobre la prevenció en la generació de residus i en el tractament dels biorresidus prop del seu centre de generació. En aquest sentit, hi ha que destacar que el proper 2019 es posarà en marxa la Planta de Tractament de Biorresidus per al Valle de Ayora-Cofrentes, i que alguns municipis de la Costera i la Safor ja s’han oferit per a albergar instal·lacions similars de mitjana mesura.
El COR és el Consorci de Residus amb un major nombre de població després del de València, i l’ens que més municipis gestiona en tota la Comunitat Valenciana, pel que la idea del nou model passa per donar resposta de política pública flexible a una realitat social i territorial diversa. És per això que els equips tècnics i jurídics del Consorci porten treballant des de fa mesos en aquest nou escenari que ara s’obri, i el proper pas serà la creació d’una Comissió Tècnica amb la que començar a treballar sobre el nombre i la ubicació de les instal·lacions plantejades.
Vallada, Bufali i Aiora ja s’han postulat per a albergar centres per als biorresidus, però no hi ha que descuidar que es necessiten moltes més instal·lacions, ja que centenars de tones de residus, com els de construcció i demolició, poda o els voluminosos es concentren moltes vegades en un punt determinat, i són gestionats per gestors privats o per altres consorcis de residus. Pel moment el COR ha anat avançant en el desplegament de la recollida de residus perillosos domiciliaris, mitjançant la posada en marxa de la xarxa consorciada d’ecoparcs més extensa de tota la geografia valenciana, que ja ha implementat més del 80% dels 25 ecoparcs fixes plantejats i que treballen complementàriament junt amb les onze unitats d’ecoparcs mòbils que viatgen pels seus 93 municipis des de principis d’any.
A més a més, durant aquest 2018, es va a preparar un Pla amb el que canalitzar i recollir altres residus domèstics que en aquest moment no tenen una estratègia clara de recollida, com és el cas dels olis. El Consell de Participació Social, per la seua part, ja ha estat informat d’aquesta nova resolució de la Direcció General, i ja ha confirmat que participarà de forma activa en la configuració d’aquest nou model.
Un compromís complit
El president del COR, Roger Cerdà, ha destacat que la tramitació d’aquest nou Pla Integral de Residus “suposa acabar amb Llanera, que era un compromís des de l’inici de la legislatura”. No obstant, però, ha matisat que ara “devem buscar alternatives per a la gestió dels nostres residus i eixe ha de ser un projecte compartit”, i ha definit la notícia com una oportunitat. “Som el primer consorci d’España que va a preparar un projecte de gestió basat en les directives europees. Anem a tractar de dissenyar un projecto que siga el més innovador, sostenible y pegat al territori possible, complint així amb l’economia circular. El desafiament comença ara”.
A més a més, Cerdà també ha agraït la implicació de tots els agents que han contribuït a aquesta notícia. “Gràcies a la Consellera Cebrián i al Director General, Joan Piquer, per la resolució d’aquest problema que girava en torn al COR. També a tots els membres de la Comissió de Govern que, des del primer moment, s’han compromès amb el repte de caminar cap a un nou model, alternatiu a Llanera, més pegat a la realitat i més pensant en l’interès general independentment de les seues sensibilitats polítiques”.
