l passat mes de setembre van organitzar des AECOC el 6è punt d’encontre contra el malbaratament d’aliments. Tot i la conscienciació ciutadana pel reciclatge, l’aprofitament dels recursos i la importància per la sostenibilitat, encara se segueixen desaprofitant tants aliments?

Segons dades 2017, la FAO indica que un terç de tots els aliments produïts al món no arriba a aprofitar-se i es malgasta.

Qui és el culpable d’aquest malbaratament alimentari? El consumidor o … són la indústria o la societat que ens impulsen a això?

No podem parlar de “culpa”. En cada baula de la cadena de subministrament es pot produir malbaratament en major o menor mesura. A vegades és inevitable. En el sector primari, per exemple, podem tenir una collita molt abundant i no trobar destinatari per tot el producte excedentari. La recerca infructuosa d’alternatives per aprofitar aquest excedent són les que donaran aquest malbaratament alimentari.

En un entorn industrial, l’efectivitat i bon fer en els processos productius són els que ens garantiran generar menys residus aprofitant al màxim els recursos disponibles.

Com a consumidors, emprar amb lògica els articles adquirits. Utilitzar la imaginació per usar els excedents s’ha realitzat tota la vida. La cuina tradicional éstà plena d’exemples. Els canelons nadalencs resultants de les restes del “putxero” del dia anterior, les croquetes resultants d’un cuit … Si sobra alguna cosa d’un plat, sempre es pot emprar per elaborar o alegrar altre. És cert que el dia a dia i les agendes atapeïdes que acostumem a tenir, de vegades, ens treuen les ganes de fer aquest esforç. Però cal donar valor a aquests aliments i aprofitar-los en conseqüència.

Diga’ns alguna campanya que recorde feta per AECOC per la lluita contra el malbaratament alimentari que haja suposat tot un èxit.

Fa molt poc s’ha dut a terme la “I setmana contra el malbaratament alimentari”, en la què AECOC ha tingut el privilegi de coordinar a les empreses líders de la distribució i la indústria alimentària, companyies de restauració, organitzacions del sector primari i de consumidors, amb el suport de la resta d’associacions que representen a les empreses del sector… tots han unit esforços per realitzar una sèrie d’accions coordinades en aquesta direcció. La iniciativa ha rebut també el suport de principals xefs de la gastronomia espanyola, com Juan Mari i Elena Arzak, Martín Berasategui, Pedro Subijana i Eneko Atxa, o els germans Roca.

Durant la setmana s’ha dut a terme una campanya d’informació al consumidor/societat en general en diversos escenaris i canals com a punts de venda (distribució, mercats municipals) i locals de restauració, així com webs, xarxes socials i fullets de la indústria i la distribució, centres d’educació primària, menjadors escolars, tot això baix un hashtag comú (#AlimentaciónSinDesperdicio) i amb missatges en xarxes socials com Facebook, Instagram, Twitter i blocs, on s’han ofert consells i iniciatives per a l’aprofitament dels aliments.

En què treballa concretament el seu departament?

El projecte AECOC contra el malbaratament alimentari busca exemples de bones pràctiques realitzades per les empreses, tant a nivell de prevenció com de reaprofitament, i els dona difusió. Una vegada a l’any realitzem un punt de trobada gratuït en què el públic pot veure algunes d’aquestes bones pràctiques, tant nacionals com estrangeres, i participar en directe en col·loquis i preguntant dubtes o aportant opinions.

Col·laborem amb bancs d’aliments i entitats beneficiàries formant als seus voluntaris en matèria de manipulació d’aliments i seguretat i higiene alimentària.

Amb ajuda dels membres del Comitè de malbaratament alimentari busquem, també, traslladar als consumidors la importància de donar als aliments el valor que realment tenen.

També hem col·laborat amb les administracions públiques, centrals i autonòmiques, aportant el punt de vista, les inquietuds i les necessitats de les empreses en matèria de malbaratament alimentari.

Queda molt de camí per recórrer cap a la consecució del ‘Fam zero’?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible indiquen en els seus objectius per al 2030 que cal posar fi a la fam i assegurar l’accés de totes les persones, en particular els pobres i les persones en situacions vulnerables, inclosos els lactants, cap una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any.

Totes les organitzacions, empreses, consumidors, etc. que estem treballant en això esperem aconseguir-ho.

Què primer i més important consell donaria al ciutadà del carrer, entorn a l’aprofitament alimentari?

Personalment jo recomanaria realitzar una compra responsable, planificant què és el que necessitarem, en funció dels menús que dissenyem a casa i els aliments de què disposem al rebost i la nevera.

Després recomanaria ser imaginatiu amb els excedents. Unes restes de pollastre es poden emprar en una amanida, per fer croquetes o empanadetes, per alegrar uns macarrons, decorar una pizza …. abans que llençar-los i generar desperdici.

Els aliments tenen un valor, més enllà del monetari, que cal respectar.

Veu necessària més conscienciació a les i els xiquets a les escoles amb la instal·lació, per exemple, de composteres que transformen aquests aliments sobrants en futur compost?

És necessària la formació, el coneixement i la conscienciació. No només dels xiquets, sinó de tots els consumidors.

Començar aquesta tasca per les escoles, que són les encarregades, juntament amb els pares, de transmetre valors i ensenyaments a les noves generacions, em sembla una iniciativa magnífica.

D’altra banda, la possibilitat d’instal·lar composteres dependrà en molt de l’entorn en què ens trobem. Veig molt difícil la seua aplicació, per exemple, en grans ciutats per la dificultat que pot tenir la seua instal·lació i gestió. No obstant això, hi ha multitud d’activitats que es poden fer per prevenir i educar. Hi ha exemples d’escoles que realitzen activitats al menjador com ara pesar els residus que queden al plat i marquen objectius de reducció dels mateixos.

Un gran focus de malbaratament alimentari l’observem, per exemple, en les cadenes hoteleres. Començant pels esmorzars bufet, en els quals el ciutadà ompli la safata fins vessar i en molts casos, mai consumeix tot aquest menjar. Quina solució veu a un suposat d’aquesta manera?

Cal formació, educació i conscienciació. Hem de ser prou responsables com per no omplir el plat amb allò que no anem a consumir.

En què campanyes es troben actualment immersos o van a iniciar en breu respecte a la problemàtica del malbaratament?

Després de la bona acollida de la I Setmana contra el malbaratament alimentari, és una bona idea començar a preparar la segona i continuar realitzant accions de conscienciació de cara als consumidors i treballant amb les empreses perquè els seus processos siguen el més eficients possibles.

Hi ha suport contra el malbaratament alimentari per part de les institucions públiques?

Les institucions públiques tenen molt present aquest problema. Com a exemple, la recent publicació d’una comissió d’estudi sobre el malbaratament alimentari per part del senat o les proposicions de llei en què treballen algunes comunitats autònomes.