ls anomenats “bons verds”, o endeutament lligat al desenvolupament respectuós amb el medi ambient, són un mètode que està experimentant una gran crescuda a nivell internacional, però que a Espanya encara no ha assolit força.
Es tracta d’un mercat de títols de crèdit emesos per a finançar projectes que ajuden a contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, i que formen part del canvi de fluxos econòmics necessari per a acomplir l’Acord de París. És a dir, els bons verds venen a suposar un producte financer fonamental per a avançar en aquesta direcció sempre i quan es segueixen les regles bàsiques de transparència en la informació, segons assegura la directora de l’Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals, Teresa Ribera.
El mercat d’aquests bons ha passat dels 2.600 milions de dòlars en 2013 als 81.000 del passat any, i es preveu un creixement de fins als 150.000 milions de dòlars en 2017 i de 60 bilions per a 2020, segons dades de la Iniciativa Bons Climàtics. Entre els projectes que estan aconseguint finançament amb bons verds destaquen els de energies renovables, transport sostenible com el cotxe elèctric i construcció d’edificis sostenibles i eficients des del punt de vista energètic. De fet, països com Xina, Suècia o França estan regulant i creant incentius per tal de promoure’ls.
El cas d’Espanya
Al nostre país, els bons verds són pràcticament inexistents. En aquesta matèria tan sols es pot rescatar els emesos per part d’Iberdrola (que va emetre 1.000 milions d’euros dels mateix en febrer), la Comunitat de Madrid (700 milions en maig) i la Caixa d’Enginyers, que ha llançat aquest any el primer fons d’inversió contra el canvi climàtic, segons destaca Ricardo Pedraz, analista d’AFI (Analistes Financers Internacionals). D’altra banda, el banc BBVA ha concedit préstecs verds en els últims mesos tant a Iberdrola (500 milions) com a Acciona (100 milions), per tal de finançar projectes lligats a la descarbonització.
Segons explica Tanguy Claquin, responsable de finances sostenibles de Credit Agricole, “Espanya hauria de crear un sistema regulador propici a l’emissió d’aquests bons”. De no ser així, altres països en desenvolupament com la Índia o Brasil podrien acaparar aquest mercat.
Aquesta és la proposta d’inversió més segura i sòlida en un context en el que els països deuen apostar decididament per reduir les emissions per tal d’evitar que el canvi climàtic arribe a ser catastròfic”, subratlla Claquin, qui reconeix que els tipus d’interès es troben molt baixos perquè els inversors no es fien i no inverteixen, però que “quan hi ha propostes ben estructurades i sostenibles, l’interès està molt per damunt de l’oferta de mercat, com ocorre amb els bons verds”.
