Els residus que recullen els ajuntaments de les cinc comarques arriben a la Planta de Transferència de Ròtova (la Safor). En aquesta instal·lació els residus es pesen, es premsen i es transporten en camions de grans dimensions a les plantes de tractament, valorització i eliminació dels residus.

Mentre el COR no disposa d’instal·lacions pròpies, els residus es transporten a llocs adequats com la Planta de Valorització d’Alfara d’Algímia, el Complex de Valorització de Guadassuar o la Planta de Residus Urbans de Fontcalent. Sempre triant la millor alternativa des d’un punt de vista econòmic i mediambiental.

Per valorització s’entén la posada en valor dels recursos que contenen els residus. La matèria orgànica se sotmet a un procés biològic de compostatge. Una part dels residus es destinen al reciclatge, de manera que puguen ser reutilitzats d’una altra forma.

Un dels aspectes fonamentals en la valorització és la creació d’energia a partir dels residus. En les plantes de tractament on es porten les deixalles del COR existeixen projectes que van des de la generació d’energia elèctrica a la generació de combustibles com biofuel, bioetanol o biogas.

Després de reiterats incompliments i retards en la posada en marxa de plans anteriors, el Consorci de Residus té en marxa un nou pla que defineix el mapa d’ecoparcs per les cinc comarques. El mapa compta actualment amb 15 ecoparcs fixes consorciats, o en procés. També inclou una proposta amb 11 ecoparcs mòbils, amb les seues respectives rutes, que serveixen de complement a les instal·lacions fixes.

El nou pla d’ecoparcs s’ha fixat un objectiu de 24 ecoparcs per tot el territori COR, de manera que el 99% de la població disposarà d’un ecoparc fix en un radi de 6 km. Així mateix es posarà en marxa un sistema del tipus el meu compte ambiental, que premiarà els ciutadans més responsables segons el principi qui menys contamina, menys paga.

Els residus transportats a la planta són seleccionats i tractats de manera adequada per tal d’evitar malmetre l’entorn. El més costós del procés és la selecció de la resta no selectiva, el contenidor verd fosc.  Allò que hom anomena impropis. És un dels motius pels quals és tan important separar adequadament totes les fraccions de residus, utilitzant correctament els contenidors blau, verd i groc i la xarxa d’ecoparcs.

Des de la planta es destinen els residus apropiats al reciclatge. En cas contrari, es procedeix a l’eliminació amb el mínim cost ambiental possible.

Els residus urbans que no poden ser valoritzats s’eliminen de manera definitiva, amb el mínim impacte ambiental. L’eliminació es fa efectiva mitjançant dipòsit controlat en abocador, en infraestructures d’eliminació la ubicació de les quals es tria segons criteris estrictes.

La vida útil dels abocadors controlats és de vint anys. Passat aquest termini, es procedeix al desmantellament de la instal·lació i la clausura. Una vegada acaba la vida útil, es cobreix i es recupera per a ús públic o espai verd.